Normalment les coses boniques i emocionants de la vida duren molt poc com l’extasi de cridar a la montanya russa,el que sents al veure a la persona que estimes,les sensacions de veure el teu idol,el riure sense poder parar o el escoltar música.
Jo comparo tot això amb el moment que una espelma s’encen perqué quan surt la flama una simple ràfega d’aire se l’emport,per mi l’aire seria el acabar el recorregut d’una montanya russa,el no poder riure mes o el escoltar la nota musical del concert.
Per aixó has de quedarte amb el simple record de les coses boniques de la vida,per mi aquest record es el fum final al acabar una espelma.
Normalment les coses boniques i emocionants de la vida duren molt poc com l’extasi de cridar a la montanya russa,el que sents al veure a la persona que estimes,les sensacions de veure el teu idol,el riure sense poder parar o el escoltar música.
ResponEliminaJo comparo tot això amb el moment que una espelma s’encen perqué quan surt la flama una simple ràfega d’aire se l’emport,per mi l’aire seria el acabar el recorregut d’una montanya russa,el no poder riure mes o el escoltar la nota musical del concert.
Per aixó has de quedarte amb el simple record de les coses boniques de la vida,per mi aquest record es el fum final al acabar una espelma.